dijous, 7 de febrer del 2008
dimarts, 1 de gener del 2008
Sant Jaume, 2ona etapa
De Jorba a la Panadella,
Des de can Massana i fins a Zaragoza ens movem per l’antic camí ral, pel voltant de la carretera que va a Madrid.
Aquesta vegada vàrem tenir una alta, el Josep, i dues baixes, l’Ester, per motius familiars, i el Ramon, per malaltia flagrant, encara que va actuar de suport portant-nos i recollint-nos .
Horaris:
Sortírem a ¾ de 8 del local,
Sortim de Jorba a 2/4 de 9, alçada 380 m,
Arribem al inici del GR7 a les 9,
Arribada a Clariana a ¾ de 10,
Esmorzar, en lloc indeterminat entre Clariana i Argençola, de 2/4 a ¾ d’11,
Arribada a l’exterior d’Argençola a 2/4 d’12, alçada 710 m,
Carbasí, arribada a les 12, alçada 750 m,
Final, La Panadella arribem a la 1, alçada 700m,
A Olesa. a l’hora de sortir, no feia ni fred ni calor, érem a zero graus.
En el viatge a Jorba vàrem tenir ocasió de veure els efectes de la inversió tèrmica, a l’alçada del Bruc el termòmetre del cotxe marcava -1ºC, a la del coll +3ºC i a Jorba -3ºC, el fred era intens. En arribar a Jorba vàrem perdre temps perquè volíem sortir des de l’hostal del Ganxo, però al lloc on havia de ser hi havia unes cases on no era possible deixar el cotxe, de manera que vàrem haver de recular fins a Jorba.
Sortíem de Jorba per l’antiga NII, passàrem la rotonda fins arribar de nou a les cases, cent metres enllà hi ha la connexió amb el GR 7, i caminàvem, per fi, per camí de terra.
El GR és estret, puja travessant un petit bosc que al final s’eixampla i enllaça amb una pista, a l’esquerra hi ha una tanca que cal passar perquè més enllà segueixen les marques. Seguim pujant i una mica després trobem la flaire de la planta de compostatge de l’Anoia, al final de la pujada arribàrem a una vall oberta cap a Montserrat, la solana de Mas Jordà, per fi començàvem a notar el solet, ho vàrem agrair, ja que des que sortírem del cotxe l’únic soroll que sentíem era el petar de les nostres dents pel fred.
La pista ara era plana, a la llunyania vèiem les línies d’alta tensió que eren la referència de la posició de Clariana. En arribar i travessar el poble vàrem trobar senyalitzada la pista que puja cap a Argençola.
A Clariana vàrem trobar el Perlat, un mastí d’uns 40 kg que ens acompanyà remenant la cua a la Maffy; quan a mitja pujada va arribar l’hora de l’esmorzar al sol, el Perlat repartia el seu interès entre la gossa i els nostres entrepans i va ser una mica aclaparador. Afortunadament va passar un cotxe que coneixia el gos, se’l van endur i vàrem poder acabar l’esmorzar tranquil·lament.
Potser ¼ h després de començar la marxa un altre cop, arribàrem a la part més alta del camí, mas Francó al pla de l’Escalivada, ara, i fins arribar a Argençola, caminàvem en pla per una mena de passadís alçat que ens permetia veure els camps llaurats a banda i banda, una preciositat. Passat Argençola, en un altre turó, es veia Carbasí, va caldre baixar al Torrent del Molí del molí de les Vinyes (630 m), i tornar a pujar.
A Carbasí s’hi arriba per Cal Borràs; ara calia avisar el Ramón, només quedaven 3 km de carretereta, la BV-2234, per arribar a la Panadella. En aquest tram i a aquesta hora encara hi havia gebre glaçat allà on no tocava el sol.
A la una, a la Panadella fèiem la cerveseta amb el Ramón, i teníem el segell en la nostra acreditació. En total uns 17.5 km i un desnivell en pujada de 450 m.
Quan el Ramón em va deixar a Jorba, vaig anar a veure el mossèn per demanar-li que ens posés el segell de l’etapa anterior, però resultà que el mossèn té el despatx a Calaf, com no tenia tampó ens va obsequiar amb un autògraf, que vaig agrair-li en nom de tots.
PS. El dilluns 31 vaig haver d’anar a Igualada i a la sortida, com que anava en direcció a Lleida, vaig passar per el bar “la Gallega” per aconseguir, per fi, el tampó de Jorba.
Des de can Massana i fins a Zaragoza ens movem per l’antic camí ral, pel voltant de la carretera que va a Madrid.
Aquesta vegada vàrem tenir una alta, el Josep, i dues baixes, l’Ester, per motius familiars, i el Ramon, per malaltia flagrant, encara que va actuar de suport portant-nos i recollint-nos .
Horaris:
Sortírem a ¾ de 8 del local,
Sortim de Jorba a 2/4 de 9, alçada 380 m,
Arribem al inici del GR7 a les 9,
Arribada a Clariana a ¾ de 10,
Esmorzar, en lloc indeterminat entre Clariana i Argençola, de 2/4 a ¾ d’11,
Arribada a l’exterior d’Argençola a 2/4 d’12, alçada 710 m,
Carbasí, arribada a les 12, alçada 750 m,
Final, La Panadella arribem a la 1, alçada 700m,
A Olesa. a l’hora de sortir, no feia ni fred ni calor, érem a zero graus.
En el viatge a Jorba vàrem tenir ocasió de veure els efectes de la inversió tèrmica, a l’alçada del Bruc el termòmetre del cotxe marcava -1ºC, a la del coll +3ºC i a Jorba -3ºC, el fred era intens. En arribar a Jorba vàrem perdre temps perquè volíem sortir des de l’hostal del Ganxo, però al lloc on havia de ser hi havia unes cases on no era possible deixar el cotxe, de manera que vàrem haver de recular fins a Jorba.
Sortíem de Jorba per l’antiga NII, passàrem la rotonda fins arribar de nou a les cases, cent metres enllà hi ha la connexió amb el GR 7, i caminàvem, per fi, per camí de terra.
El GR és estret, puja travessant un petit bosc que al final s’eixampla i enllaça amb una pista, a l’esquerra hi ha una tanca que cal passar perquè més enllà segueixen les marques. Seguim pujant i una mica després trobem la flaire de la planta de compostatge de l’Anoia, al final de la pujada arribàrem a una vall oberta cap a Montserrat, la solana de Mas Jordà, per fi començàvem a notar el solet, ho vàrem agrair, ja que des que sortírem del cotxe l’únic soroll que sentíem era el petar de les nostres dents pel fred.
La pista ara era plana, a la llunyania vèiem les línies d’alta tensió que eren la referència de la posició de Clariana. En arribar i travessar el poble vàrem trobar senyalitzada la pista que puja cap a Argençola.
A Clariana vàrem trobar el Perlat, un mastí d’uns 40 kg que ens acompanyà remenant la cua a la Maffy; quan a mitja pujada va arribar l’hora de l’esmorzar al sol, el Perlat repartia el seu interès entre la gossa i els nostres entrepans i va ser una mica aclaparador. Afortunadament va passar un cotxe que coneixia el gos, se’l van endur i vàrem poder acabar l’esmorzar tranquil·lament.
Potser ¼ h després de començar la marxa un altre cop, arribàrem a la part més alta del camí, mas Francó al pla de l’Escalivada, ara, i fins arribar a Argençola, caminàvem en pla per una mena de passadís alçat que ens permetia veure els camps llaurats a banda i banda, una preciositat. Passat Argençola, en un altre turó, es veia Carbasí, va caldre baixar al Torrent del Molí del molí de les Vinyes (630 m), i tornar a pujar.
A Carbasí s’hi arriba per Cal Borràs; ara calia avisar el Ramón, només quedaven 3 km de carretereta, la BV-2234, per arribar a la Panadella. En aquest tram i a aquesta hora encara hi havia gebre glaçat allà on no tocava el sol.
A la una, a la Panadella fèiem la cerveseta amb el Ramón, i teníem el segell en la nostra acreditació. En total uns 17.5 km i un desnivell en pujada de 450 m.
Quan el Ramón em va deixar a Jorba, vaig anar a veure el mossèn per demanar-li que ens posés el segell de l’etapa anterior, però resultà que el mossèn té el despatx a Calaf, com no tenia tampó ens va obsequiar amb un autògraf, que vaig agrair-li en nom de tots.
PS. El dilluns 31 vaig haver d’anar a Igualada i a la sortida, com que anava en direcció a Lleida, vaig passar per el bar “la Gallega” per aconseguir, per fi, el tampó de Jorba.
enric
Subscriure's a:
Missatges (Atom)