cami de sant jaume 1

A Santiago voy....

...haya paz, haya paz
Don Rodrigo, relator,
Que la calma no se pierda,
Si seguís discutiendo
Vais a ir a la ..., haya paz!

Cantata del adelantado Don Rodrigo Diaz de Carreras de sus hazañas en tierras de Indias, de los singulares acontecimientos en que se vio envuelto y de como se desnvolvió.
Mastropiero que nunca, Disco 2 ,
Les Luthiers.

Camí de sant Jaume, primera entrega

El relator de la crónica d’aquest viatje probablement variarà al llarg de les etapes, per tant els estils seràn diferents, segons la persona i l’èstat d’ànim, peró com diu el tìtol de la canço us explicarem els esdeveniments en que ens embolicarem i com ens hem desemvolicat.

Sortirem a ¾ de 8 de Can Maçana l’Anna, l’Ester, la Gemma, la Maria José, el Miquel, el Ramón, jo i la Maffy, custodiats per l’Adrià. La temperatura era propera als zero graus, malgrat el vent que feia el matí clar en aquest forat hi havia força boira.
Travessàrem la carretera per agafar el camí cap a Sant Pau Laguardia on arribàvem cap ¼ de 9, a continuació varem entrar en la urbanització Montserrat Park per anar cap a Castellolí, aquí tinguérem una bona estona de carrers fins arribar a trossos de camí, que anaven paral·lels i/o sortejaven l’antiga carretera del coll de Bruc, al final travessàrem l’autovia i entràrem a Castellolí a 2/4 de10, varem parar a esmorzar entre ¾ de 10 i les 10 en una plaça solejada del final de poble, fins ara la temperatura no havia arribat en cap moment als tres graus positius.
Al deixar Castellolí es passa per Ca n’Alzina i a les 11 en punt passàvem el cartell d’Odena, després de una bona estona per la zona industrial a ¼ de 12 arribàvem a l’antiga disco Scorpia i a continuació a l’entrada d’Igualada, em passat per l’avinguda verge de Montserrat, anomenada després de Caresmar i cap el centre. Al centre d’Igualada em trobat un mercat on es venia de tot, antiguitats, embotits, melmelades, etc. A la plaça de l’Ajuntament la Gemma va pensar que era un bon lloc per fer una foto de grup i un cop posats una senyora ens va preguntar si la seva filla ens podia fer una foto amb ella i el seu fill, estranyats li varem dir que si, després ens va explicar que la seva filla havia de fer una fotografia per un treball a la universitat i ens havia trobat “pintorescos”(¿?), evidentment érem “pintorescos” en front de tothom que anava de diumenge pel centre d’Igualada, el problema era que nosaltres també hi anàvem de diumenge,per anar a caminar.
Sense deixar Igualada es comença a passar una urbanització enorme, de cases no menys enormes fins arribar a Sant Jaume Sesoliveres a ¾ d’1, l’ermita per fora és maquíssima, just després varem arribar a l’últim tram de camí de terra entre el final de un carrer d’aquesta urbanització i la carretera que ens duria a Sant Genís, on arribarem a ¼ de 2 i a Jorba, final de l’etapa d’avui, a ¾ de 2, allí varem buscar a la rectoria, a l’església, a l’ajuntament i ningú no sabia res del camí de Sant Jaume ni de qui marcava la credencial, varem preguntar a bar per si ells ens podien orientar però les noies que servien no eren indígenes i no tenien ni idea, o sigui que varem decidir fer la cervesa i tornar a dinar a casa.
Notes:
1-Prácticament tot el recorregut, excepte el tram fins a Sant Pau i algun tram cap a Castellolí, ha estat sobre l’asfalt. A més els trams industrials i de les urbanitzacions son avorrits i molt pesats.
2-Els trams de carretera son un femer, bruts, plens d’ampolles mig plenes i buides, caixes i puntes de cigarretes i tota mena de restes.
Conseqüència:
1-Si es vol potenciar una ruta des de Montserrat per fer el camí de Sant Jaume cal buscar una que tingui camins de terra, encara que no sigui la ruta històrica, ja que els responsables d’aquesta no la han mantinguda, no la han netejada i no han previst ni camins paral·lels.
Aquesta ruta hauria de ser, com diu la credencial, per persones que vagin a peu, a cavall o en bicicleta exclusivament.
2-Si es vol potenciar una ruta caldria que es conegués on es pot marcar la credencial, no es prou en posar marques i fletxes.

enric