dijous 7 de febrer de 2008
dimarts 1 de gener de 2008
Sant Jaume, 2ona etapa
De Jorba a la Panadella,
Des de can Massana i fins a Zaragoza ens movem per l’antic camí ral, pel voltant de la carretera que va a Madrid.
Aquesta vegada vàrem tenir una alta, el Josep, i dues baixes, l’Ester, per motius familiars, i el Ramon, per malaltia flagrant, encara que va actuar de suport portant-nos i recollint-nos .
Horaris:
Sortírem a ¾ de 8 del local,
Sortim de Jorba a 2/4 de 9, alçada 380 m,
Arribem al inici del GR7 a les 9,
Arribada a Clariana a ¾ de 10,
Esmorzar, en lloc indeterminat entre Clariana i Argençola, de 2/4 a ¾ d’11,
Arribada a l’exterior d’Argençola a 2/4 d’12, alçada 710 m,
Carbasí, arribada a les 12, alçada 750 m,
Final, La Panadella arribem a la 1, alçada 700m,
A Olesa. a l’hora de sortir, no feia ni fred ni calor, érem a zero graus.
En el viatge a Jorba vàrem tenir ocasió de veure els efectes de la inversió tèrmica, a l’alçada del Bruc el termòmetre del cotxe marcava -1ºC, a la del coll +3ºC i a Jorba -3ºC, el fred era intens. En arribar a Jorba vàrem perdre temps perquè volíem sortir des de l’hostal del Ganxo, però al lloc on havia de ser hi havia unes cases on no era possible deixar el cotxe, de manera que vàrem haver de recular fins a Jorba.
Sortíem de Jorba per l’antiga NII, passàrem la rotonda fins arribar de nou a les cases, cent metres enllà hi ha la connexió amb el GR 7, i caminàvem, per fi, per camí de terra.
El GR és estret, puja travessant un petit bosc que al final s’eixampla i enllaça amb una pista, a l’esquerra hi ha una tanca que cal passar perquè més enllà segueixen les marques. Seguim pujant i una mica després trobem la flaire de la planta de compostatge de l’Anoia, al final de la pujada arribàrem a una vall oberta cap a Montserrat, la solana de Mas Jordà, per fi començàvem a notar el solet, ho vàrem agrair, ja que des que sortírem del cotxe l’únic soroll que sentíem era el petar de les nostres dents pel fred.
La pista ara era plana, a la llunyania vèiem les línies d’alta tensió que eren la referència de la posició de Clariana. En arribar i travessar el poble vàrem trobar senyalitzada la pista que puja cap a Argençola.
A Clariana vàrem trobar el Perlat, un mastí d’uns 40 kg que ens acompanyà remenant la cua a la Maffy; quan a mitja pujada va arribar l’hora de l’esmorzar al sol, el Perlat repartia el seu interès entre la gossa i els nostres entrepans i va ser una mica aclaparador. Afortunadament va passar un cotxe que coneixia el gos, se’l van endur i vàrem poder acabar l’esmorzar tranquil·lament.
Potser ¼ h després de començar la marxa un altre cop, arribàrem a la part més alta del camí, mas Francó al pla de l’Escalivada, ara, i fins arribar a Argençola, caminàvem en pla per una mena de passadís alçat que ens permetia veure els camps llaurats a banda i banda, una preciositat. Passat Argençola, en un altre turó, es veia Carbasí, va caldre baixar al Torrent del Molí del molí de les Vinyes (630 m), i tornar a pujar.
A Carbasí s’hi arriba per Cal Borràs; ara calia avisar el Ramón, només quedaven 3 km de carretereta, la BV-2234, per arribar a la Panadella. En aquest tram i a aquesta hora encara hi havia gebre glaçat allà on no tocava el sol.
A la una, a la Panadella fèiem la cerveseta amb el Ramón, i teníem el segell en la nostra acreditació. En total uns 17.5 km i un desnivell en pujada de 450 m.
Quan el Ramón em va deixar a Jorba, vaig anar a veure el mossèn per demanar-li que ens posés el segell de l’etapa anterior, però resultà que el mossèn té el despatx a Calaf, com no tenia tampó ens va obsequiar amb un autògraf, que vaig agrair-li en nom de tots.
PS. El dilluns 31 vaig haver d’anar a Igualada i a la sortida, com que anava en direcció a Lleida, vaig passar per el bar “la Gallega” per aconseguir, per fi, el tampó de Jorba.
Des de can Massana i fins a Zaragoza ens movem per l’antic camí ral, pel voltant de la carretera que va a Madrid.
Aquesta vegada vàrem tenir una alta, el Josep, i dues baixes, l’Ester, per motius familiars, i el Ramon, per malaltia flagrant, encara que va actuar de suport portant-nos i recollint-nos .
Horaris:
Sortírem a ¾ de 8 del local,
Sortim de Jorba a 2/4 de 9, alçada 380 m,
Arribem al inici del GR7 a les 9,
Arribada a Clariana a ¾ de 10,
Esmorzar, en lloc indeterminat entre Clariana i Argençola, de 2/4 a ¾ d’11,
Arribada a l’exterior d’Argençola a 2/4 d’12, alçada 710 m,
Carbasí, arribada a les 12, alçada 750 m,
Final, La Panadella arribem a la 1, alçada 700m,
A Olesa. a l’hora de sortir, no feia ni fred ni calor, érem a zero graus.
En el viatge a Jorba vàrem tenir ocasió de veure els efectes de la inversió tèrmica, a l’alçada del Bruc el termòmetre del cotxe marcava -1ºC, a la del coll +3ºC i a Jorba -3ºC, el fred era intens. En arribar a Jorba vàrem perdre temps perquè volíem sortir des de l’hostal del Ganxo, però al lloc on havia de ser hi havia unes cases on no era possible deixar el cotxe, de manera que vàrem haver de recular fins a Jorba.
Sortíem de Jorba per l’antiga NII, passàrem la rotonda fins arribar de nou a les cases, cent metres enllà hi ha la connexió amb el GR 7, i caminàvem, per fi, per camí de terra.
El GR és estret, puja travessant un petit bosc que al final s’eixampla i enllaça amb una pista, a l’esquerra hi ha una tanca que cal passar perquè més enllà segueixen les marques. Seguim pujant i una mica després trobem la flaire de la planta de compostatge de l’Anoia, al final de la pujada arribàrem a una vall oberta cap a Montserrat, la solana de Mas Jordà, per fi començàvem a notar el solet, ho vàrem agrair, ja que des que sortírem del cotxe l’únic soroll que sentíem era el petar de les nostres dents pel fred.
La pista ara era plana, a la llunyania vèiem les línies d’alta tensió que eren la referència de la posició de Clariana. En arribar i travessar el poble vàrem trobar senyalitzada la pista que puja cap a Argençola.
A Clariana vàrem trobar el Perlat, un mastí d’uns 40 kg que ens acompanyà remenant la cua a la Maffy; quan a mitja pujada va arribar l’hora de l’esmorzar al sol, el Perlat repartia el seu interès entre la gossa i els nostres entrepans i va ser una mica aclaparador. Afortunadament va passar un cotxe que coneixia el gos, se’l van endur i vàrem poder acabar l’esmorzar tranquil·lament.
Potser ¼ h després de començar la marxa un altre cop, arribàrem a la part més alta del camí, mas Francó al pla de l’Escalivada, ara, i fins arribar a Argençola, caminàvem en pla per una mena de passadís alçat que ens permetia veure els camps llaurats a banda i banda, una preciositat. Passat Argençola, en un altre turó, es veia Carbasí, va caldre baixar al Torrent del Molí del molí de les Vinyes (630 m), i tornar a pujar.
A Carbasí s’hi arriba per Cal Borràs; ara calia avisar el Ramón, només quedaven 3 km de carretereta, la BV-2234, per arribar a la Panadella. En aquest tram i a aquesta hora encara hi havia gebre glaçat allà on no tocava el sol.
A la una, a la Panadella fèiem la cerveseta amb el Ramón, i teníem el segell en la nostra acreditació. En total uns 17.5 km i un desnivell en pujada de 450 m.
Quan el Ramón em va deixar a Jorba, vaig anar a veure el mossèn per demanar-li que ens posés el segell de l’etapa anterior, però resultà que el mossèn té el despatx a Calaf, com no tenia tampó ens va obsequiar amb un autògraf, que vaig agrair-li en nom de tots.
PS. El dilluns 31 vaig haver d’anar a Igualada i a la sortida, com que anava en direcció a Lleida, vaig passar per el bar “la Gallega” per aconseguir, per fi, el tampó de Jorba.
enric
dijous 6 de desembre de 2007
cami de sant jaume 1
A Santiago voy....
...haya paz, haya paz
Don Rodrigo, relator,
Que la calma no se pierda,
Si seguís discutiendo
Vais a ir a la ..., haya paz!
Cantata del adelantado Don Rodrigo Diaz de Carreras de sus hazañas en tierras de Indias, de los singulares acontecimientos en que se vio envuelto y de como se desnvolvió.
Mastropiero que nunca, Disco 2 ,
Les Luthiers.
Camí de sant Jaume, primera entrega
El relator de la crónica d’aquest viatje probablement variarà al llarg de les etapes, per tant els estils seràn diferents, segons la persona i l’èstat d’ànim, peró com diu el tìtol de la canço us explicarem els esdeveniments en que ens embolicarem i com ens hem desemvolicat.
Sortirem a ¾ de 8 de Can Maçana l’Anna, l’Ester, la Gemma, la Maria José, el Miquel, el Ramón, jo i la Maffy, custodiats per l’Adrià. La temperatura era propera als zero graus, malgrat el vent que feia el matí clar en aquest forat hi havia força boira.
Travessàrem la carretera per agafar el camí cap a Sant Pau Laguardia on arribàvem cap ¼ de 9, a continuació varem entrar en la urbanització Montserrat Park per anar cap a Castellolí, aquí tinguérem una bona estona de carrers fins arribar a trossos de camí, que anaven paral·lels i/o sortejaven l’antiga carretera del coll de Bruc, al final travessàrem l’autovia i entràrem a Castellolí a 2/4 de10, varem parar a esmorzar entre ¾ de 10 i les 10 en una plaça solejada del final de poble, fins ara la temperatura no havia arribat en cap moment als tres graus positius.
Al deixar Castellolí es passa per Ca n’Alzina i a les 11 en punt passàvem el cartell d’Odena, després de una bona estona per la zona industrial a ¼ de 12 arribàvem a l’antiga disco Scorpia i a continuació a l’entrada d’Igualada, em passat per l’avinguda verge de Montserrat, anomenada després de Caresmar i cap el centre. Al centre d’Igualada em trobat un mercat on es venia de tot, antiguitats, embotits, melmelades, etc. A la plaça de l’Ajuntament la Gemma va pensar que era un bon lloc per fer una foto de grup i un cop posats una senyora ens va preguntar si la seva filla ens podia fer una foto amb ella i el seu fill, estranyats li varem dir que si, després ens va explicar que la seva filla havia de fer una fotografia per un treball a la universitat i ens havia trobat “pintorescos”(¿?), evidentment érem “pintorescos” en front de tothom que anava de diumenge pel centre d’Igualada, el problema era que nosaltres també hi anàvem de diumenge,per anar a caminar.
Sense deixar Igualada es comença a passar una urbanització enorme, de cases no menys enormes fins arribar a Sant Jaume Sesoliveres a ¾ d’1, l’ermita per fora és maquíssima, just després varem arribar a l’últim tram de camí de terra entre el final de un carrer d’aquesta urbanització i la carretera que ens duria a Sant Genís, on arribarem a ¼ de 2 i a Jorba, final de l’etapa d’avui, a ¾ de 2, allí varem buscar a la rectoria, a l’església, a l’ajuntament i ningú no sabia res del camí de Sant Jaume ni de qui marcava la credencial, varem preguntar a bar per si ells ens podien orientar però les noies que servien no eren indígenes i no tenien ni idea, o sigui que varem decidir fer la cervesa i tornar a dinar a casa.
Notes:
1-Prácticament tot el recorregut, excepte el tram fins a Sant Pau i algun tram cap a Castellolí, ha estat sobre l’asfalt. A més els trams industrials i de les urbanitzacions son avorrits i molt pesats.
2-Els trams de carretera son un femer, bruts, plens d’ampolles mig plenes i buides, caixes i puntes de cigarretes i tota mena de restes.
Conseqüència:
1-Si es vol potenciar una ruta des de Montserrat per fer el camí de Sant Jaume cal buscar una que tingui camins de terra, encara que no sigui la ruta històrica, ja que els responsables d’aquesta no la han mantinguda, no la han netejada i no han previst ni camins paral·lels.
Aquesta ruta hauria de ser, com diu la credencial, per persones que vagin a peu, a cavall o en bicicleta exclusivament.
2-Si es vol potenciar una ruta caldria que es conegués on es pot marcar la credencial, no es prou en posar marques i fletxes.
enric
...haya paz, haya paz
Don Rodrigo, relator,
Que la calma no se pierda,
Si seguís discutiendo
Vais a ir a la ..., haya paz!
Cantata del adelantado Don Rodrigo Diaz de Carreras de sus hazañas en tierras de Indias, de los singulares acontecimientos en que se vio envuelto y de como se desnvolvió.
Mastropiero que nunca, Disco 2 ,
Les Luthiers.
Camí de sant Jaume, primera entrega
El relator de la crónica d’aquest viatje probablement variarà al llarg de les etapes, per tant els estils seràn diferents, segons la persona i l’èstat d’ànim, peró com diu el tìtol de la canço us explicarem els esdeveniments en que ens embolicarem i com ens hem desemvolicat.
Sortirem a ¾ de 8 de Can Maçana l’Anna, l’Ester, la Gemma, la Maria José, el Miquel, el Ramón, jo i la Maffy, custodiats per l’Adrià. La temperatura era propera als zero graus, malgrat el vent que feia el matí clar en aquest forat hi havia força boira.
Travessàrem la carretera per agafar el camí cap a Sant Pau Laguardia on arribàvem cap ¼ de 9, a continuació varem entrar en la urbanització Montserrat Park per anar cap a Castellolí, aquí tinguérem una bona estona de carrers fins arribar a trossos de camí, que anaven paral·lels i/o sortejaven l’antiga carretera del coll de Bruc, al final travessàrem l’autovia i entràrem a Castellolí a 2/4 de10, varem parar a esmorzar entre ¾ de 10 i les 10 en una plaça solejada del final de poble, fins ara la temperatura no havia arribat en cap moment als tres graus positius.
Al deixar Castellolí es passa per Ca n’Alzina i a les 11 en punt passàvem el cartell d’Odena, després de una bona estona per la zona industrial a ¼ de 12 arribàvem a l’antiga disco Scorpia i a continuació a l’entrada d’Igualada, em passat per l’avinguda verge de Montserrat, anomenada després de Caresmar i cap el centre. Al centre d’Igualada em trobat un mercat on es venia de tot, antiguitats, embotits, melmelades, etc. A la plaça de l’Ajuntament la Gemma va pensar que era un bon lloc per fer una foto de grup i un cop posats una senyora ens va preguntar si la seva filla ens podia fer una foto amb ella i el seu fill, estranyats li varem dir que si, després ens va explicar que la seva filla havia de fer una fotografia per un treball a la universitat i ens havia trobat “pintorescos”(¿?), evidentment érem “pintorescos” en front de tothom que anava de diumenge pel centre d’Igualada, el problema era que nosaltres també hi anàvem de diumenge,per anar a caminar.
Sense deixar Igualada es comença a passar una urbanització enorme, de cases no menys enormes fins arribar a Sant Jaume Sesoliveres a ¾ d’1, l’ermita per fora és maquíssima, just després varem arribar a l’últim tram de camí de terra entre el final de un carrer d’aquesta urbanització i la carretera que ens duria a Sant Genís, on arribarem a ¼ de 2 i a Jorba, final de l’etapa d’avui, a ¾ de 2, allí varem buscar a la rectoria, a l’església, a l’ajuntament i ningú no sabia res del camí de Sant Jaume ni de qui marcava la credencial, varem preguntar a bar per si ells ens podien orientar però les noies que servien no eren indígenes i no tenien ni idea, o sigui que varem decidir fer la cervesa i tornar a dinar a casa.
Notes:
1-Prácticament tot el recorregut, excepte el tram fins a Sant Pau i algun tram cap a Castellolí, ha estat sobre l’asfalt. A més els trams industrials i de les urbanitzacions son avorrits i molt pesats.
2-Els trams de carretera son un femer, bruts, plens d’ampolles mig plenes i buides, caixes i puntes de cigarretes i tota mena de restes.
Conseqüència:
1-Si es vol potenciar una ruta des de Montserrat per fer el camí de Sant Jaume cal buscar una que tingui camins de terra, encara que no sigui la ruta històrica, ja que els responsables d’aquesta no la han mantinguda, no la han netejada i no han previst ni camins paral·lels.
Aquesta ruta hauria de ser, com diu la credencial, per persones que vagin a peu, a cavall o en bicicleta exclusivament.
2-Si es vol potenciar una ruta caldria que es conegués on es pot marcar la credencial, no es prou en posar marques i fletxes.
enric
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
